viernes, 23 de julio de 2010

Somriure cada dia

Aquest és el meu primer blog escrit en català. Per què? Perquè fins ara el que volia expressar amb les meves paraules, eren coses que havia de dir en castellà. Però el que vull posar aquí és únicament en català; no podria expressar-me en cap altre idioma. Ho sento pels que no ho entenguin (ambdues coses; el català, o la meva decisió).
Somriure cada dia. Sí, aquest és el seu nom. Aquest blog té com a propòsit veure les coses bones de cada dia, i adonar-se'n. Per què vull fer una cosa així? Més que res, perquè hi ha molta gent que no sap apreciar cada petit detall. Sobretot a la adolescència; aquesta etapa tant pesada on et sembla que ets únic al món, que ets un incomprès i que ningú pensa com tu. Sí, jo també estic a aquesta etapa, però potser sóc una de les poques persones que se'n adonen i que volen fer alguna cosa per cambiar-ho.
Aquest és el nom del blog, Somriure cada dia. Perquè si ho penseu, (penseu-ho! Segur que hi estareu d'acord), no hi ha un sol dia en que no somriguem. Penseu en el vostre dia més trist, el més trist de tots. Segur que algun pensament, alguna persona, algun comentari, alguna visió..., segur que alguna cosa et va fer somriure, per uns instants. I és que si ho pensem bé, quantes vegades somriem al dia? Cinquanta? Jo diria que més i tot. Demá les contaré. 
Aquí vull parlar-vos de totes aquelles coses que poden fer somriure, al menys una vegada al teu dia més trist. Perquè és cert, no hi ha cap dia sense un somriure als llavis. Intenteu no somriure! És un gest tant natural... I hi ha molt poques persones que li dónin importancia. Ah, un somriure. Només és això.
Però si ho pensem encara més... Segur que al teu dia més feliç no va haver-hi res que et va fer plorar. Ni estar trist/a. La felicitat és molt més poderosa que la tristesa, i en aquest blog vull refermar aquesta creència.
Amb això acaba la primera entrada. Moltes gràcies.

Vivid.

No hay comentarios:

Publicar un comentario