I per on comencem?

Exacte, per on comencem? Per on comencem a ser feliços, a somriure cada dia? Cadascú comença per un mateix. Perquè si no, no podem començar. 

Això ho pensava ahir, com es pot començar a arribar a aquest punt. I crec que s'ha de començar observant-se a un mateix, a tots aquells cops que estem tristos. I la pregunta verdadera és: quin és el punt en comú de totes les vegades que estàs trist? Quin és el punt general, el punt on es troben tots aquests moments?

El meu es la negació al pas del temps. Me n'he adonat que sempre que estic trista és per la no-acceptació de que les persones cambien, de que les relacions amb la gent es deterioren, de que res serà com abans i res en un futur serà com ara. Em costa molt d'acceptar-ho, però és el que haig de fer. I ara, com ho puc acceptar? Per molt que ho penso no trobo la resposta. Al menys ja tinc identificat el problema, espero saber resoldre'l.

Vivid.